Amb el segell
inconfusible de l'Esteve... el curtmetratge "Ad Infinitum" i una breu
introducció.
El JULIUS de 2006 havia
de basar-se en la lletra del "rasca-yú". Jo vaig fixar-me en on diu:
"...cuando mueras que harás tu...".
Presento un individu
anònim, un ocell antropomòrfic, amb guants i màscara, en blanc i
negre, que espera pacient per veure què farà un cadàver que té al
costat. Els tres plans de les inacabables parets i el terra,
conflueixen on hi ha el mort i l'humanoide. L'escala simbolitza el no
poder arribar enlloc (l'escala, tard o d'hora, s'acaba). Les parets
tampoc arriben enlloc. El personatge reflexa el cansament de l'espera
en 4 seqüències que el mostra cada vegada més cansat. Al principi una
veu va dient: "prohibit, estrictament prohibit..." en alemany i en
francès. (la cançó va estar prohibida per la dictadura). I al final,
l'ocellot abatut respon a una crida llunyana que cada cop es fa més
intel.ligible que diu: "t'estic cridant..t'estic cridant...", en
anglès. Entre tot això, apareix un violinista tocant la melodia de la
cançó, dirigint-se a l'individu, que va amb els ulls benats. És el
violinista de Marc Chagall que ha baixat dels núvols de les pintures i
diu que el vetllador baixi també a terra, que els morts, estàn morts i
que no hi ha pas res més enllà de l'òbit.
